L’èxit de públic d’aquest cap de setmana referma el potencial de les fortificacions dels segles XVII i XVIII per desestacionalitzar el turisme i implicar el comerç del nucli antic
Tortosa ha celebrat la desena edició consecutiva de la recreació del Setge de 1708, un esdeveniment que ja no és una novetat sinó una tradició consolidada amb efectes verificables en la ciutat.
Quan una recreació històrica arriba a la seva desena edició, deixa de ser un experiment per convertir-se en patrimoni viu. Tortosa ha tornat al 1708 aquest cap de setmana amb la participació de prop de 120 figurants, segons informa La Ciutat, i la dada no és menor: una dècada d’esforç ininterromput mereix un balanç sobre què significa per a una ciutat que un episodi de la Guerra de Successió s’hagi convertit en marca local recurrent.
De l’acte puntal a la tradició cívica
La presentació de la desena edició del Setge de 1708 ha subratllat la seva continuïtat com a projecte cívic-turístic, amb uns 80 participants inicials i grups de recreació de diversos territoris històrics, tal com recollia Ebre Digital. El que va començar com una proposta de divulgació patrimonial s’ha consolidat com un acte anual amb presència de grups de recreació i enfocament patrimonial al casc històric i les fortificacions, segons destaca Diari de Tarragona.
Això planteja una qüestió de fons: quan una recreació es repeteix any rere any, deixa de ser només memòria i passa a ser identitat. El Setge de 1708 ja no és un episodi que Tortosa recorda; és un episodi que Tortosa viu, que incorpora al seu calendari cívic i que projecta cap a fora com a senyal distintiu.
El patrimoni com a relat recurrent de ciutat
Un altre reportatge local ha destacat la recreació amb les Avançades i el castell com a escenaris musealitzats, útil per analitzar com el patrimoni es converteix en relat recurrent de ciutat, segons explica La Ciutat. La clau està en la capacity de transformar pedra i muralla en experiència viva: el castell i les fortificacions deixen de ser decorat per convertir-se en escenari actiu, en espai on la història es fa present. L’agenda cultural de Surtdecasa presenta la recreació com a experiència de divulgació històrica i vivència patrimonial, vinculant la batalla amb el dia a dia d’una ciutat assetjada. Aquest enfocament no és menor: no es tracta només de reproduir combats, sinó de fer entendre què significava viure sota setge, com es transformava la quotidianitat, quines tensions i solidaritats emergien.
Cal recordar que la caiguda de Tortosa el juliol de 1708 en mans de les tropes borbòniques del duc d’Orleans no va ser un fet anecdòtic, sinó un dels episodis més decisius i dolorosos de la Guerra de Successió a Catalunya. Introduir aquest rigor històric en la recreació —com fan entitats com els Miquelets de Catalunya— és el que evita el perill de la banalització. Aquest cap de setmana, veure prop de 120 figurants fent retrunyir les Avançades de Sant Joan i el castell de la Suda amb l’olor de pólvora i el so dels tambors ha permès fer justícia a la memòria d’aquella ciutat assetjada. El patrimoni fortificat de Tortosa dels segles XVII i XVIII, tantes vegades eclipsat pel passat renaixentista, troba en aquest esdeveniment la seva raó de ser contemporània: deixa de ser una postal estàtica per esdevenir un laboratori d’història viva.
Un incendi a Tortosa deixa dos ferits i una vintena d’evacuats
Balanç cívic i turístic d’una dècada
Deu anys permeten ja llegir l’esdeveniment no com a novetat, sinó com a tradició consolidada amb efectes verificables. La participació de prop de 120 figurants en aquesta edició mostra un nivell de mobilització notable, amb grups de recreació de diversos territoris que aporten diversitat i rigor a l’acte.
El balanç cívic és doble. D’una banda, la recreació ha aconseguit implicar una part de la ciutadania en un projecte col·lectiu que demana preparació, coordinació i continuïtat. D’altra banda, ha convertit un episodi històric en referent compartit: el 1708 ja no és només una data als llibres, sinó un moment que Tortosa reviu i reivindica com a propi.
A falta de tancar les xifres oficials de visitants d’aquest cap de setmana, la palpable afluència de público a les Avançades i al nucli històric torna a demostrar que la consolidació de l’acte com a reclam anual apunta a un retorn positiu. La qüestió és si aquest retorn es tradueix en visitants que tornen, en coneixement de la ciutat més enllà de l’acte puntual, i en una dinamització real del comerç local.
El format esgota el seu potencial o obre noves vies?
Arriba el moment de preguntar-se si una dècada de recreació consolida el format o l’esgota. La resposta depèn de la capacitat d’evolució. Si el Setge de 1708 es repeteix any rere any amb el mateix guió, el mateix recorregut i les mateixes escenes, corre el risc de convertir-se en rutina previsible. Si, en canvi, cada edició incorpora nous elements —nous escenaris musealitzats, nous enfocaments divulgatius, noves connexions amb el patrimoni local—, el format pot créixer.
L’experiència d’altres ciutats amb recreacions històriques consolidades mostra que la clau està en la renovació sense perdre l’essència. Un article d’opinió sobre esdeveniments culturals recurrents, publicat a La Región, reflexiona sobre com els aplausos fan història quan l’acte aconsegueix mantenir la frescor i la implicació ciutadana més enllà de la inèrcia.
Tortosa ja sap com fer-ho. Si la Festa del Renaixement ha demostrat durant un quart de segle com la història pot transformar l’economia i l’orgull d’una ciutat a l’estiu, el Setge de 1708 té el potencial per esdevenir el gran pal de paller de l’agenda cultural de tardor. Però per fer aquest salt d’escala de cara a la propera dècada, cal ambició transversal. El repte de futur passa per teixir aliances estables: des de la creació d’unitats didàctiques fixes a les escoles de la ciutat abans del cap de setmana de la recreació, fins a una major implicació del teixit comercial i de restauració del nucli antic. Només així es garantirà que l’impacte econòmic i social vagi més enllà del recinte fortificat i impregni realment el dia a dia de la ciutat.
Una marca local que demana continuïtat i ambició
Deu anys de recreació del Setge de 1708 són un èxit en si mateixos: poques iniciatives culturals aconsegueixen mantenir-se una dècada amb participació sostinguda i presència mediàtica recurrent. Però l’èxit també planteja exigències: què ve després de la consolidació? Com es passa de la repetició a la innovació sense perdre l’essència?
La resposta passa per entendre que el Setge de 1708 ja no és només un acte: és una marca local, un senyal d’identitat que Tortosa ha construït amb esforç col·lectiu i que ara demana continuïtat amb ambició. La història es converteix en senyal d’identitat quan deixa de ser només record i passa a ser projecte compartit, quan el passat es fa present no per nostàlgia sinó per construir futur. Tortosa ha aconseguit que el 1708 sigui més que una data: és un relat viu, un espai de trobada, una oportunitat de projectar la ciutat i el seu patrimoni cap a fora. La dècada complerta és un bon moment per celebrar-ho i, alhora, per preguntar-se com fer que els propers deu anys siguin encara més rics, més participatius, més útils per a la ciutat i per al seu patrimoni.
- Et Recomanem -
