Gairebé 60 places buides a les llars municipals de Tortosa: un repte de conciliació i accés
Les dues llars d’infants municipals de Tortosa han iniciat el curs amb 88 infants matriculats, una xifra que es tradueix en 60 places vacants respecte a les 148 disponibles en total. La distribució del servei, amb 51 alumnes a la llar Lo Gambusí (Ferreries) i 37 a Rubí i Rufolet (Temple), obre una oportunitat magnífica per a la reflexió: respon aquesta situació a una menor demanda real o estem davant de barreres invisibles que dificulten que les famílies tortosines facin el pas?
Comptar amb instal·lacions modernes i un equip educatiu de primer nivell a banda i banda de l’Ebre és, sens dubte, un gran èxit col·lectiu de ciutat. No obstant això, el fet que gairebé el 40% de la capacitat pública d’educació infantil de zero a tres anys romangui buida en aquest inici de curs ens convida a analitzar de manera constructiva com es pot optimitzar la gestió d’aquest servei perquè arribi realment a tothom.
El contrast amb la saturació de les grans urbs
Mentre que a grans ciutats com Barcelona gairebé el 40% de les famílies es queden a les llistes d’espera per manca de cobertura, Tortosa disposa d’un autèntic privilegi: la capacitat estructural d’absorbir molta més població infantil. Tanmateix, la història de la gestió pública demostra que quan un servei no s’omple, poques vegades és perquè falten nens en general —de fet, les dades de l’Idescat confirmen que la ciutat creix fins als 36.258 residents—. El motiu de fons s’ha de buscar en una anàlisi molt més fina de la nostra demografia actual.
Una crisi de natalitat estructural
En primer lloc, Tortosa s’enfronta a una profunda crisi de natalitat. Segons les estadístiques oficials de l’Idescat, la taxa de natalitat es manté estancada en mínims històrics a la nostra capital. El volum de nens de zero a tres anys s’està reduint de forma estructural, la qual cosa significa que l’oferta actual de places es va dissenyar per a una realitat reproductiva que ja no és la de les nostres llars.
El perfil sociolaboral de la població actual
En segon lloc, cal posar el focus en la composició de la població que dinamitza la nostra demografia. Actualment, el 21,5% dels habitants de Tortosa és d’origen estranger. Moltes d’aquestes famílies treballadores es dediquen a sectors claus del territori com l’agroalimentari, els serveis o l’hostaleria, marcats per jornades laborals complexes, partides o que s’estenen més enllà dels horaris escolars tradicionals.
El cas de Catalunya és paradigmàtic: el curs d’Infantil 2 (I2) és totalment gratuït pel que fa a l’escolarització. Per tant, si el preu directe de les hores lectives ja no és un obstacle en aquesta franja d’edat, quines són les barreres reals? La clau sol trobar-se en els serveis complementaris, que esdevenen imprescindibles per a les jornades laborals reals d’aquesta població treballadora. El cost del menjador escolar, les quotes d’acollida matinal o de tarda, i el preu dels cursos d’I0 i I1 (que sí que mantenen quotes mensuals), poden inclinar la balança. Davant d’això, moltes llars de classe mitjana i treballadora acaben optant per solucions de cura informal que no queden recollides en cap estadística oficial de sol·licituds.
Escuitar la demanda invisible per ajustar el servei
Un servei públic d’excel·lència no s’ha de mesurar només per les places que ocupa, sinó per les necessitats estructurals que aconsegueix cobrir. L’Ajuntament de Tortosa té ara a les mans l’oportunitat ideal d’aprofitar aquest marge de creixement per afinar el model actual. Realitzar una enquesta exhaustiva als barris sobre els horaris laborals reals de la població, revisar l’impacte de les quotes dels serveis associats o potenciar encara més les campanyes informatives en diferents idiomes sobre els ajuts disponibles són passos que podrien marcar la diferència. Disposem de les infraestructures i del talent educatiu; el repte ara és aconseguir que cap infant de Tortosa es quedi fora d’aquest projecte de futur per motius de conciliació.
- Et Recomanem -
