Next Maritime SLU, amb seu al port de Tarragona, ha guanyat el premi Pime de l’Any Tarragona 2026 en un acte celebrat a la Cambra de Comerç de Tortosa. El guardó planteja si la ciutat aprofita la seva posició estratègica al delta de l’Ebre per consolidar un nínxol empresarial marítim i logístic
Que una empresa de serveis marítims guanyi el premi Pime de l’Any a la demarcació de Tarragona i que l’acte de lliurament se celebri a Tortosa no és un detall menor. És una oportunitat per preguntar-se què està passant —o què podria passar— amb el teixit productiu d’una ciutat que té l’Ebre a tocar i que, en teoria, hauria de treure més profit de la seva posició geogràfica.
El premi i els seus protagonistes
Next Maritime SLU, amb seu al port de Tarragona, va ser proclamada Pime de l’Any Tarragona 2026 en la desena edició d’aquests guardons, promoguts per la Cambra de Comerç d’Espanya i el Banc Santander, amb la col·laboració de les cambres territorials i La Vanguardia. L’objectiu declarat és reconèixer la feina de les petites i mitjanes empreses per la seva contribució a la creació d’ocupació, la innovació i la generació de riquesa.
A més del guardó principal, el jurat va atorgar quatre accèssits: a la Internacionalització per a Baix Mon Sat; a Digitalització i Innovació per a Noxifer SL; a Formació i Ocupació per a Laborem Dertusa; i a Pime Sostenible per a Llaberia Plàstics SL. També es va concedir una menció especial al llegat empresarial a Bodegas Izaguirre.
L’acte va tenir lloc a la seu de la Cambra de Comerç de Tortosa i hi van assistir Elisabet Romero, subdelegada del Govern espanyol a Tarragona; Mar Lleixà, alcaldessa de Tortosa; Josep Martí Navarro Tebar, director de la Zona Empresarial del Sud de Catalunya del Banc Santander; Alejandro Teodoro Cabrera, director de Patrocinis i Comunicació de La Vanguardia; Francesc Faiges, president de la Cambra de Comerç de Tortosa; Francesc Minguell, director general de la mateixa cambra; Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona; i Josep Maria Rovira, president de la Cambra de Comerç de Valls.
Tortosa com a seu: més que protocol
Que Tortosa acollís l’acte no és anecdòtic. La ciutat es va convertir en punt de trobada per a la comunitat empresarial de la demarcació, cosa que, almenys sobre el paper, hauria de reforçar el seu paper com a capital del Baix Ebre i com a node logístic i de serveis.
Per a una ciutat que arrossega dècades de debat sobre la seva capacitat d’atraure inversió i diversificar l’economia, acollir un premi d’aquest tipus és una oportunitat de visibilitat. Però també és un mirall: què reflecteix que el guardó principal recaigui en una empresa de serveis marítims amb seu a Tarragona i no a Tortosa?
El sector marítim i logístic: un actiu infraaprofitat?
La victòria de Next Maritime SLU posa sobre la taula una pregunta incòmoda: per què Tortosa, amb l’Ebre i la seva connexió natural amb el port de Tarragona i amb les Terres de l’Ebre, no té un teixit empresarial marítim i logístic més robust i visible?
La ciutat està a pocs quilòmetres del delta, té infraestructures de comunicació millorables però existents, i podria aspirar a ser un hub de serveis per a empreses que operen al port o que treballen amb el transport fluvial i marítim. Però la realitat és que el sector segueix sent marginal en l’economia local, dominada per l’administració pública, el comerç i, en menor mesura, la indústria agroalimentària.
El premi a Next Maritime SLU és, en aquest sentit, un recordatori: hi ha empreses que sí que aposten per aquest nínxol, però la majoria tenen la seu a Tarragona o a d’altres punts de la demarcació. Tortosa, de moment, és més aviat escenari que protagonista.
Detingut un jove a Tortosa després d’un xoc mortal a la C-12
Un teixit productiu amb clarobscurs
La resta de guardonats dibuixen un mapa del teixit empresarial de la demarcació: internacionalització, digitalització, formació, sostenibilitat. Són conceptes que sonen bé en qualsevol discurs institucional, però que a Tortosa encara no acaben de traduir-se en una massa crítica d’empreses innovadores i amb projecció.
Laborem Dertusa, guardonada amb l’accèssit de Formació i Ocupació, és un exemple de com el sector serveis —en aquest cas, vinculat a la inserció laboral— té pes a la ciutat. Però el conjunt de premis deixa clar que el gruix de l’activitat empresarial amb més valor afegit segueix concentrat a la capital provincial o a municipis amb millor connexió amb les grans vies de comunicació.
Empreses que marquen perfil
Més enllà dels guardonats, Tortosa disposa d’un conjunt d’empreses industrials que permet matisar la idea d’una economia basada gairebé exclusivament en l’administració, el comerç i els serveis. El teixit productiu local no té encara la densitat de Tarragona ni la capacitat d’atracció dels grans corredors metropolitans, però inclou projectes rellevants en els sectors de la fusta, la química, l’agroalimentació, els plàstics i la fabricació avançada.
El cas més visible és el de Kronospan, multinacional austríaca dedicada a la fabricació de taulers de fusta. La companyia va anunciar una inversió inicial de 180 milions d’euros per implantar-se al polígon Catalunya Sud, en una operació que la Generalitat va qualificar com la inversió estrangera més important registrada fins aleshores a les Terres de l’Ebre. El projecte preveia prop de 200 llocs de treball directes i va situar Tortosa en el mapa de les grans implantacions industrials de Catalunya. L’empresa també ha estudiat una segona línia productiva que podria elevar la plantilla per damunt dels 350 treballadors, tot i que aquesta ampliació s’ha d’entendre com una previsió empresarial i no com una ocupació ja consolidada.
Una altra peça històrica és la fàbrica d’Ercros, especialitzada en química intermèdia. El complex tortosí disposa de tres plantes de formaldehid, dues de pentaeritritol i una de dipentaeritritol, amb una capacitat de producció conjunta situada al voltant de les 310.000 tones anuals. Els productes fabricats a Tortosa s’utilitzen en sectors com les pintures, les resines, els lubricants sintètics, els estabilitzants per a PVC, les tintes d’impressió i la indústria de l’adobament. Aquesta activitat mostra que la ciutat conserva una base industrial especialitzada, connectada amb cadenes de valor que superen àmpliament el mercat local.
En l’àmbit agroalimentari destaca Florette, que va posar en marxa el 2021 un centre de producció al polígon Catalunya Sud, en terrenys vinculats als municipis de Tortosa i l’Aldea. La inversió comunicada per l’empresa va arribar als 15 milions d’euros. Després d’una ampliació, la planta va assolir una plantilla de 130 persones i una capacitat de 6.000 tones anuals de vegetals, equivalents a uns 24 milions d’unitats d’amanides i altres productes vegetals envasats. El projecte combina transformació agroalimentària, logística refrigerada i tecnologia industrial, tres activitats especialment coherents amb l’estructura econòmica i agrícola de les Terres de l’Ebre.
També té implantació a Tortosa la multinacional nord-americana Jabil, especialitzada en solucions de fabricació, enginyeria i gestió de cadenes de subministrament. La companyia manté una planta al camí de les Arenes i un centre tecnològic al polígon Catalunya Sud. Les seues convocatòries laborals recents inclouen perfils d’operació, enginyeria de processos, manteniment i producció, fet que evidencia una demanda de personal industrial qualificat i la necessitat de reforçar la connexió entre les empreses, la formació professional i els centres educatius del territori.
Aquestes implantacions dibuixen un teixit més divers del que sovint transmet el debat públic. Tortosa no parteix de zero: té indústria química, transformació de la fusta, producció agroalimentària i fabricació tecnològica. A més, disposa de tres àrees industrials —Baix Ebre, Pla de l’Estació i Catalunya Sud— i d’una posició pròxima a l’AP-7, el ferrocarril i l’eix viari de la C-42. El polígon Catalunya Sud té més de 825.000 metres quadrats de sòl industrial, mentre que el Baix Ebre supera els 820.000.
El repte, per tant, no consisteix només a captar una gran empresa de manera puntual, sinó a generar proveïdors, serveis auxiliars, empreses logístiques, tallers especialitzats i projectes tecnològics al seu voltant. Les dades de la Generalitat indiquen que les Terres de l’Ebre van captar prop de 470 milions d’euros d’inversió estrangera entre 2019 i 2023, sis vegades més que en el quinquenni anterior, amb uns 550 llocs de treball vinculats als projectes de multinacionals. Una part important d’aquest salt s’explica per implantacions situades a Tortosa o al seu entorn immediat.
Aquesta realitat obliga a reformular la diagnosi. Tortosa ja és un punt industrial rellevant dins les Terres de l’Ebre, però encara ha de transformar les grans inversions en un ecosistema empresarial propi. La consolidació d’un teixit productiu més robust dependrà de la disponibilitat de sòl, les connexions ferroviàries i viàries, la formació de personal qualificat i la capacitat de retenir empreses auxiliars. És en aquest terreny on la ciutat es juga passar de ser receptora d’implantacions a convertir-se en un pol industrial amb iniciativa i identitat pròpies.
Estratègia o inèrcia?
Que Tortosa aculli un acte com aquest és positiu, però no suficient. La pregunta de fons és si la ciutat té una estratègia real per aprofitar la seva posició geogràfica i convertir-se en un pol d’atracció per a empreses de serveis marítims, logístics o vinculats a la gestió de l’aigua i el territori.
De moment, tot apunta que el reconeixement a Next Maritime SLU és més aviat una excepció que una tendència. I això, en una ciutat que necessita diversificar la seva base econòmica i generar ocupació de qualitat, hauria de ser motiu de reflexió.
El premi Pime de l’Any és una bona notícia per a la demarcació i una oportunitat per a Tortosa de repensar-se. Però només si la ciutat decideix deixar de ser escenari i passar a ser actriu.
- Et Recomanem -
