Les dones que van marcar Tortosa i la història va oblidar

Figures femenines poc visibilitzades del segle XX i XXI

La història recent de Tortosa no es pot entendre sense l’aportació de moltes dones que, al llarg del segle XX i inicis del XXI, han tingut un paper determinant en l’àmbit cultural, social i polític. Tot i això, bona part d’aquestes trajectòries han quedat fora del relat oficial. En els darrers anys, la ciutat ha començat a recuperar aquests noms i a situar-los en el lloc que els correspon dins la memòria col·lectiva.

Cultura i creació

El món cultural ha estat un dels espais on més clarament s’ha produït aquesta invisibilització. Al llarg del segle XX, diverses dones de Tortosa van destacar en disciplines com la pintura, la música o la literatura sense obtenir un reconeixement proporcional a la seva obra. És el cas de la pintora Manuela Delsors i Mangrané, activa en plena postguerra, o de la mezzosoprano Enriqueta Massoni, amb una trajectòria artística rellevant més enllà de l’àmbit local.

Ja en època contemporània, sobresurt la figura de Zoraida Burgos i Matheu, poeta i bibliotecària, considerada una de les veus literàries més destacades de les Terres de l’Ebre. La seva obra poètica, marcada pel pas del temps, la identitat i el paisatge humà del territori, va rebre un reconeixement institucional tardà, fet que exemplifica una realitat compartida per moltes creadores.

Sabers populars

La història de Tortosa també s’ha construït gràcies a dones vinculades als sabers tradicionals i a la cura de les persones. Un cas especialment significatiu és el de Josefa Subirats Favà, coneguda com Pepeta la Paisana. Curandera molt popular durant la segona meitat del segle XX, va atendre durant anys veïns i veïnes gràcies als seus coneixements de plantes medicinals i remeis naturals.

Tot i el seu arrelament social, la seva figura no va rebre reconeixement públic fins fa poc, quan la ciutat li va dedicar una placa commemorativa. El seu cas simbolitza el paper silenciat de moltes dones que, des de l’àmbit domèstic o comunitari, van sostenir la vida quotidiana de Tortosa.

Compromís social

Mestres, cuidadores, voluntàries i activistes han estat fonamentals en la cohesió social del municipi, especialment en moments històrics complexos com la postguerra, la dictadura o la transició democràtica. Malgrat això, la seva tasca ha quedat sovint diluïda en un relat que ha prioritzat les figures masculines.

En els darrers anys, exposicions, actes commemoratius i projectes educatius han començat a posar el focus en aquestes dones, reivindicant el seu paper com a agents de canvi i transmissió de valors.

Vida política

El segle XXI ha suposat un punt d’inflexió en la presència femenina en la política local. L’any 2018, Meritxell Roigé es va convertir en la primera alcaldessa de Tortosa, trencant una llarga tradició de lideratge exclusivament masculí al consistori. Aquest fet va marcar un abans i un després en la representació de les dones en els espais de decisió.

A més, la creació dels Premis 8M a les Dones Tortosines ha permès reconèixer trajectòries femenines en àmbits com la cultura, l’esport, la ciència o l’acció social, donant visibilitat a dones que fins ara havien desenvolupat la seva tasca lluny del focus mediàtic.

Memòria i futur

Recuperar i difondre les històries d’aquestes dones no és només un exercici de memòria històrica, sinó també una aposta de futur. Visibilitzar els seus referents contribueix a construir una visió més completa i justa de la història de Tortosa.

Des de les artistes i intel·lectuals fins a les cuidadores i activistes anònimes, totes elles han deixat una empremta profunda en la ciutat. Reconèixer-les és assumir que la història de Tortosa també s’ha escrit en femení, encara que durant massa temps hagi romàs en silenci.