El llegat ocult dels templers a Horta de Sant Joan

El municipi va ser un enclavament clau a la Corona d’Aragó

L’antiga encomana templera d’Horta de Sant Joan, situada a la comarca de la Terra Alta (Tarragona), va esdevenir un dels punts estratègics més destacats de l’orde del Temple dins la Corona d’Aragó. Conquerida als musulmans al segle XII, aquesta vila va passar ràpidament a mans dels templers, que la transformaren en un bastió de control fronterer i refugi durant la conquesta cristiana.

La seva posició, entre muntanyes i valls que connectaven amb altres territoris clau, la convertí en un punt neuràlgic per al pas de persones, mercaderies i tropes. L’activitat templera a Horta no es limità a la vessant militar: també van impulsar l’organització del poblament, el desenvolupament agrícola i la consolidació econòmica del territori.

Actualment, es poden visitar restes de l’època templera com la Casa de l’Encomana i la Can del Dècim, que acullen un centre d’interpretació sobre el passat medieval d’Horta i el paper dels templers.

La fi del Temple

Amb la persecució de l’orde iniciada l’any 1307, promoguda pel papa Climent V sota pressió del rei francès Felip IV, molts creien que la seva desaparició seria total. Però, a la península Ibèrica, especialment a Aragó, Castella i Lleó, van deixar un llegat patrimonial que encara avui desperta interès.

Castells, esglésies i enclavaments militars que formaven part de la xarxa templera continuen en peu, en molts casos embolcallats de misteri i llegendes.

Set enclavaments amb misteri

Encara que el nombre pot variar segons les fonts, aquests són els altres sis principals llocs vinculats als templers que, a dia d’avui, conserven misteris i elements poc coneguts:

• Horta de Sant Joan (Tarragona) – Punt estratègic i seu d’una encomana templera destacada.
• Castell de Ponferrada (Lleó) – Monumental fortalesa en ple Camí de Sant Jaume, amb vincles estrets amb la protecció de pelegrins.
• Castell de Miravet (Tarragona) – Majestuosa construcció militar templera sobre el riu Ebre.
• Castell de Jerez de los Caballeros (Badajoz) – Bastió fronterer ple de llegendes i històries vinculades al Temple.
• Castell de Montsó (Osca) – Centre de formació i residència temporal de Jaume I d’Aragó durant la seva infància.
• Castell de Montalbán (Toledo) – Encara que en ruïnes, conserva traços d’una intensa activitat templera.
• Església de la Vera Cruz (Segòvia) – Temple d’arquitectura singular associat tradicionalment a l’orde.

Aquests llocs conformen un mapa ric en patrimoni, misteri i llegat medieval que continua inspirant recerca, visites culturals i rutes històriques.

Legat històric i consells

Els templers no només destacaren com a cavallers: també van ser gestors i promotors de nous nuclis de població. Van rebre terres i privilegis a canvi del seu suport militar als regnes cristians, i van fundar encomanes, edificis defensius i infraestructures agràries que configuraren el paisatge medieval peninsular.

A la Corona d’Aragó, especialment, van tenir una funció rellevant com a garants de l’ordre, la justícia i el desenvolupament rural en territoris recuperats o poc poblats.