El monument i el rellotge que comença a córrer a la localitat
La nova llei de memòria democràtica catalana fixa un any de termini per retirar el monument franquista de Tortosa. Ara toca decidir localment com es gestiona una retirada que ja té data de caducitat i quin model de memòria queda després.
El Parlament de Catalunya ha aprovat definitivament la Llei de memòria democràtica, un text que estableix un termini màxim d’un any per retirar la simbologia franquista de l’espai públic. El rellotge ja ha començat a córrer i la ciutat es troba davant d’una decisió que no és només jurídica sinó profundament local: com es gestiona una retirada que històricament ha dividit opinions, quin paper jugarà l’actual consistori i quin relat de memòria pública queda després de treure el símbol.
La qüestió no és nova a Tortosa. L’any 2016, el consistori va sotmetre a consulta la permanència del monument de l’Ebre i un 68% dels votants es va pronunciar a favor de mantenir-lo i reinterpretar-lo. Aquell resultat va obrir un debat complex: per a molts veïns, el vot no responia a una exaltació de la dictadura, sinó a una vinculació sentimental amb el paisatge urbà de la ciutat i a la voluntat de no rebre imposicions externes. Ara, la llei autonòmica tanca definitivament la via de la reinterpretació i fixa dotze mesos per executar la retirada, independentment d’aquell pols veïnal.
Què es juga Tortosa amb aquesta retirada
El cas de Tortosa no és aïllat, però té particularitats que el fan especialment sensible. A diferència d’altres municipis on la decisió de retirar simbologia ha estat menys visible, aquí hi ha hagut un pronunciament popular explícit en el passat. La pregunta és com es gestiona aquesta tensió sense trencar el teixit social i complint el mandat legal.
Precedents com els de Callosa de Segura, on l’execució es va demorar per protestes veïnals, o San Fernando, on la retirada de l’estàtua de Varela va generar crítiques de ciutadans que la veien com a part de la seva memòria quotidiana, il·lustren que la memòria pública no és només una qüestió de decrets, sinó de com es reconstrueix el relat local l’endemà dels treballs.
El repte físic sobre l’Ebre
A més, a Tortosa el repte no és només polític, sinó també tècnic i d’enginyeria. El monument està clavat enmig de l’Ebre, sobre la pilastra de l’antic pont de la Cinta. Qualsevol intervenció requereix una logística complexa i conviure amb les llicències de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), un factor que ja va paralitzar l’intent de desmuntatge de la Generalitat fa uns anys arran dels recursos judicials dels col·lectius que defensaven la continuïtat de l’estructura.
El pla local: el paper de l’actual consistori
A diferència de l’època de la consulta, l’actual govern municipal (liderat per Movem Tortosa-PSC i ERC) ha expressat de manera oberta la seva voluntat de complir amb les lleis de memòria. El marc legal català ofereix ara a l’ajuntament l’emparament definitiu per actuar, desallotjant el debat del terreny de la disputa partidista local.
Fins ara, el consistori no ha detallat el projecte executiu ni el pla de memòria pública que el substituirà. La ley fixa el termini, però la responsabilitat de donar-li un sentit cívic recau a la plaça de l’Ajuntament. La clau serà veure si s’obrirà un diàleg amb les entitats memorialistes i la ciutadania per consensuar com es transformarà aquest espai de la ciutat.
Quin model de memòria queda després?
La retirada del monument obre una pregunta física i simbòlica: què ocuparà el seu lloc? Deixar la pilastra de l’antic pont nua com un memorial del buit, reaprofitar-la per a un projecte de connectivitat urbana o bastir un espai pedagògic sobre les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura són algunes de les opcions que planen sobre el debat.
Tortosa afronta aquest repte, a més, en un moment en què la ciutat gestiona altres prioritats urgents, des dels fons europeus de desenvolupament fins a les inversions per pal·liar els efectes dels temporals a les Terres de l’Ebre. La maduresa política es mesurarà en la capacitat de gestionar la retirada sense que el debat eclipsi la resta de necessitats ciutadanes.
Dotze mesos per decidir
El termini d’un i any de la llei catalana no és negociable, però la manera com es gestiona sí. El consistori té per davant la responsabilitat de dissenyar un procés que respecti la legalitat, escolti la pluralitat veïnal i construeixi un model de memòria pública que no sigui ni imposició ni oblit. El cas de Tortosa serà observat amb atenció per tot el país com un baròmetre de la capacitat de convertir un mandat legal en una oportunitat de cohesió i dignificació de l’espai públic.
- Et Recomanem -
