Quinze euros per veí i cap pregunta: els Bons Tortosa com a hàbit sense diagnòstic
Els Bons Tortosa tornen cada octubre amb la mateixa fórmula de tres vals de cinc euros, però cap edició ha generat un debat públic sobre què deixen realment al comerç de la ciutat. La repetició d’un mecanisme sense dades ni avaluació diu tant o més de l’estat del sector que el propi estímul.
Hi ha gestos administratius que, per la seva reiteració, deixen de ser notícia per convertir-se en hàbit. Els Bons Tortosa s’han instal·lat en aquesta categoria de rutina benigna: cada tardor tornen, es presenten amb la mateixa solemnitat i passen sense que ningú es pregunti si la fórmula encara respon al que necessita el teixit comercial. La compareixença de la tinenta d’alcalde Mar Lleixà per anunciar l’edició d’enguany, recollida pels mitjans locals, transmet la imatge d’una administració que actua. Però el gest amaga una pregunta incòmoda: per què un sector que necessita estímuls recurrents cada tardor no aconsegueix enlairar-se sense aquestes crosses estacionals?
Tres vals de cinc euros: la fórmula congelada i la bretxa digital
La mecànica és senzilla i coneguda: quinze euros per veí major de 18 anys. Una quantitat que, multiplicada per la població adulta de Tortosa, suposa un esforç públic no menyspreable. Tanmateix, la xifra de cinc euros per val potser tenia sentit en la primera edició, però ¿respon encara a la realitat de la inflació i del consum actual?
A més, el format penalitza de forma invisible: descarregar els codis QR s’ha convertit en una cursa digital que s’esgota en hores, deixant enrere la gent gran que no es desplaça amb facilitat per l’entorn virtual. L’absència d’una rendició de comptes transparent converteix una eina de política comercial en un acte de fe: es repeteix perquè funciona, però ningú explica exactament a qui beneficia.
Un xoc a Xerta entre un camió i un turisme provoca afectacions a la C-12
Palanca o pegat: el diagnòstic (i els barris) que no es miren
Que un municipi necessiti injeccions recurrents de competitivitat artificial cada tardor diu molt de l’estat estructural del seu comerç. No és una crítica a la iniciativa —és legítim que l’Ajuntament i la Cambra de Comerç facin el que puguin per dinamitzar la proximitat—, sinó una observació sobre la distribució d’aquest èxit. ¿Arriben realment aquests diners a les botigues de Sant Llàtzer, el Temple o les pedanies, o es queden concentrats al rovell de l’ou de l’Eixample i Ferreries?
Si els bons són una palanca, haurien de servir per arrencar un sector que després vola sol. Si són un pegat, només cobreixen un símptoma que reapareix cada temporada. La coordinació institucional és positiva, però la foto de la presentació també hauria de ser l’escena on s’expliqui què s’ha après de les edicions anteriors.
El debat que no arriba
El comerç de proximitat a Tortosa enfronta reptes que els vals de cinc euros no resoldran: la competència de les grans superfícies i el format digital, el canvi d’hàbits de consum i l’envelliment dels negocis històrics. Els Bons Tortosa demanen el mètode que es demanaria a qualsevol política pública que consumeix recursos: dades clares, comparacions amb altres municipis i un debat real al ple.
Si romanen com un gest aïllat que es repeteix cada octubre per inèrcia, el missatge que transmeten no és de dinamització, sinó de resignació: la d’un comerç que necessita ajuda urgent, però no aconsegueix que ningú li pregunti com està realment el seu fons comercial.
- Et Recomanem -
