Mónica García externalitza serveis mèdics amb Quirónsalud a Ceuta mentre limita aquestes fórmules

– L’Ingesa ha adjudicat diferents serveis mèdics i diagnòstics a societats de Quirónsalud per atendre pacients de Ceuta

L’Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa), organisme dependent directament del Ministeri de Sanitat i encarregat de gestionar l’assistència sanitària pública a Ceuta, ha recorregut a Quirónsalud per prestar diferents serveis mèdics i diagnòstics als pacients de la ciutat autònoma, inclosos contractes adjudicats durant el mandat de la ministra Mónica García.

Entre aquestes adjudicacions figura un contracte formalitzat el febrer de 2026 amb IDCQ Hospitales y Sanidad, societat pertanyent a Quirónsalud, per realitzar endoscòpies amb sedació profunda destinades a pacients de l’Àrea Sanitària de Ceuta.

A aquest servei s’afegeixen altres prestacions adjudicades per Ingesa durant el 2026, entre les quals proves vestibulars mitjançant test VHIT i artroressonàncies magnètiques, així com contractes formalitzats anteriorment per a serveis de neurologia i rehabilitació logopèdica ambulatòria.

En conjunt, les adjudicacions mostren com la sanitat pública de Ceuta recorre a capacitat mèdica privada per complementar aquells serveis que no presta directament amb mitjans propis.

La circumstància adquireix una rellevància especial perquè Ceuta, juntament amb Melilla, és una excepció dins del Sistema Nacional de Salut: la seva assistència sanitària no està transferida a una comunitat autònoma, sinó que depèn directament d’INGESA i, per tant, del Ministeri que dirigeix Mónica García.

LA FUNDACIÓN JIMÉNEZ DÍAZ, EN L’ATENCIÓ A CEUTA

La col·laboració amb el grup arriba també a la Fundación Jiménez Díaz, hospital integrat a Quirónsalud i un dels principals centres d’alta complexitat de Madrid. Aquest centre participa des de fa anys en l’assistència especialitzada a pacients de Ceuta mitjançant eines de telemedicina, especialment per a l’atenció urgent de l’ictus.

Aquest servei és d’especial importància a Ceuta, on la insularitat de facto i la distància respecte dels grans centres hospitalaris peninsulars condicionen l’assistència. Els contractes externs permeten complementar els serveis de l’Hospital Universitari de la ciutat autònoma i evitar que determinades proves o tractaments quedin sense cobertura immediata.

CRÍTIQUES DE LA MINISTRA

La utilització de Quirónsalud per part de la sanitat gestionada directament pel Ministeri contrasta amb la intensa posició crítica mantinguda per Mónica García respecte de determinades fórmules de col·laboració publicoprivada, especialment les desenvolupades a la Comunitat de Madrid.

Durant la presentació de l’avantprojecte de Llei de Gestió Pública i Integritat del Sistema Nacional de Salut, García va defensar al febrer que la gestió directa s’ha de convertir en la modalitat preferent i que les fórmules indirectes només s’han d’utilitzar de manera excepcional quan el sistema públic demostri que no pot prestar un determinat servei amb els seus propis mitjans.

La ministra va assegurar aleshores que la nova legislació pretén posar fre a aquells models en què la incorporació d’empreses privades està incentivada pel lucre i va criticar expressament les concessions sanitàries de llarga durada. També va assenyalar que qualsevol externalització haurà de justificar que el servei no pot ser realitzat directament per l’Administració i sotmetre’s a una avaluació prèvia.

La mateixa García va introduir, no obstant això, un matís rellevant: va afirmar que la seva iniciativa no pretén eliminar totes les fórmules de col·laboració publicoprivada, sinó limitar aquelles que considera perjudicials per al sistema, i va reconèixer expressament l’existència de models de col·laboració que va qualificar de “sans”.

La qüestió adquireix una dimensió política perquè García ha estat durant anys una de les principals crítiques del model sanitari madrileny i de la relació entre la Comunitat de Madrid i operadors privats com Quirónsalud.

Des del Govern, la ministra ha insistit que determinats models concessionals poden produir sobrecostos o incentivar criteris econòmics que considera incompatibles amb els objectius de la sanitat pública. Al febrer va defensar que la nova llei posarà fi a la consideració de la privatització com una alternativa suposadament neutra o més eficient i limitarà la gestió indirecta a casos justificats.

Tanmateix, la realitat assistencial de Ceuta mostra que el mateix Ministeri utilitza proveïdors privats quan necessita complementar prestacions sanitàries que INGESA no pot oferir directament amb els seus propis mitjans.

En aquest cas, Quirónsalud no substitueix globalment la gestió pública del sistema de Ceuta, sinó que presta serveis concrets contractats per Ingesa. Aquesta diferència és important respecte dels models concessionals que García critica a Madrid, però demostra al mateix temps la utilitat pràctica de la col·laboració amb proveïdors privats quan existeixen necessitats assistencials específiques.

Les adjudicacions arriben, a més, en un moment especialment delicat per a la sanitat de Ceuta. Durant els últims anys, sindicats i organitzacions professionals han denunciat dificultats per cobrir determinades especialitats i atreure metges, una feblesa que ha adquirit encara més rellevància després de la recent crisi migratòria i el fort increment de la demanda assistencial.

En aquest escenari, Quirónsalud apareix com un dels operadors que complementen la capacitat del sistema sanitari públic gestionat directament pel Ministeri, aportant proves diagnòstiques, procediments especialitzats i suport assistencial allà on Ingesa considera necessari recórrer a recursos externs.

La utilització d’aquests serveis evidencia també que la discussió entre sanitat pública i privada no sempre respon en la pràctica a dos models incompatibles. Fins i tot un Ministeri que ha convertit la gestió pública directa en una de les seves principals banderes recorre a proveïdors privats quan la capacitat assistencial pròpia resulta insuficient o quan necessita prestacions especialitzades.