Els hospitals amb menys d’un mes d’espera per operar-se a Madrid són de gestió públic-privada

Aquests centres no només registren els millors indicadors d’accessibilitat, sinó que exerceixen un paper decisiu en el lideratge madrileny en eficiència quirúrgica

La Comunitat de Madrid (CAM) és la primera en menors demores quirúrgiques de tot el territori nacional i els hospitals de gestió mixta són la peça clau per explicar aquest lideratge. Aquests centres combinen temps d’espera molt reduïts i una activitat assistencial extraordinàriament elevada. A la pràctica, no només mantenen els millors indicadors, sinó que contribueixen de manera decisiva al fet que la mitjana madrilenya sigui la més favorable de tot Espanya.

Si s’analitzen els resultats per hospitals, el lideratge dels centres de col·laboració públic-privada resulta evident. Així, segons les darreres dades publicades pel Servei Madrileny de Salut (Sermas), corresponents al mes de gener, en el rànquing d’hospitals amb menor temps d’espera per a cirurgies es posicionen quatre centres públics del Grup Quirónsalud: l’Hospital Universitari General de Villalba, amb 13,95 dies; l’Hospital Universitari Rey Juan Carlos, amb 18,17; la Fundación Jiménez Díaz amb 22,25; i l’Hospital Universitari Infanta Elena, amb 25,64 dies. Tots ells es troben per sota del mes d’espera per a operacions.

Si l’anàlisi s’ajusta al nivell de complexitat assistencial, entre els hospitals d’alta complexitat (Grup 3), que concentren un major volum d’especialitats i casos clínics complexos, després del lideratge de la Fundación Jiménez Díaz -i a més de 32 dies de diferència- se situa en segon lloc l’Hospital Clínico San Carlos, amb 54,79. El segueixen, rondant també els dos mesos d’espera, l’Hospital Gregorio Marañón i l’Hospital Universitari La Paz, amb 59,90 i 60,66 dies respectivament. Superen els dos mesos La Princesa, amb 68,70; el Ramón y Cajal, amb 69,98; el 12 de Octubre, amb 72,04; i, en últim lloc, amb 74,21 dies, l’Hospital Puerta de Hierro Majadahonda.

Entre els hospitals de complexitat mitjana (Grup 2), la forquilla abasta des de poc més de 40 dies fins a superar els tres mesos. L’Hospital Universitari Severo Ochoa marca 40,89 dies; el de Fuenlabrada, 42,58; el de la Defensa Gómez Ulla, 46,80; l’Infanta Sofía, 54,58; el de Torrejón, 55,85; el Niño Jesús, 57,69; la Fundación Alcorcón, 60,47; el Príncipe de Asturias, 79,40; l’Hospital Universitari de Móstoles, 69,79; l’Hospital Universitari Infanta Leonor, 71,25; el Príncipe de Asturias, 79,40; i l’Hospital Universitari de Getafe, 92,32.

Finalment, entre els hospitals de baixa complexitat (Grup 1), la variabilitat és encara més gran: alguns centres se situen al voltant del mes i mig, mentre que d’altres superen àmpliament els dos mesos i fins i tot els tres. Després de l’excepció de l’Hospital Infanta Elena (25,64 dies), superen el mes d’espera l’Hospital Santa Cristina (35,81 dies), El Escorial (41,17), el Central de la Cruz Roja San José y Santa Adela (36,95), el del Henares (65,10), el del Tajo (68,47) i l’Infanta Cristina (68,56). Finalment, l’Hospital del Sureste és el que acumula més temps d’espera entre els de baixa complexitat i també entre tots els de la CAM, amb més de cent dies (107,32).

La Comunitat de Madrid s’ha consolidat com la regió amb menor temps mitjà d’accés a intervencions quirúrgiques de tot el Sistema Nacional de Salud (SNS). Així ho reflecteix l’últim informe del Sistema de Listas de Espera (SISLE), que analitza de manera semestral i homogènia l’evolució dels temps de demora, la càrrega assistencial i la capacitat resolutiva de les comunitats autònomes.

Les dades situen Madrid en una posició clarament diferenciada respecte a altres territoris. Mentre que en comunitats com Catalunya o Andalusia les demores quirúrgiques ronden els cinc mesos i el percentatge de pacients que supera els sis mesos d’espera és significatiu, Madrid presenta indicadors substancialment inferiors. Segons el Ministerio de Sanidad, la regió no només millora la mitjana estatal, sinó que estableix el registre més baix del conjunt del SNS. El temps mitjà d’espera quirúrgica a Madrid se situa en 49 dies, davant dels 118,6 dies de la mitjana estatal -gairebé 70 dies menys- i molt per sota de Catalunya (148 dies) i Andalusia (160 dies).

La diferència també és notable en les demores prolongades. Només el 0,5% dels pacients madrilenys espera més de sis mesos per ser intervingut, davant del 61,8% en el conjunt del país. Així mateix, la taxa de pacients en llista d’espera estructural quirúrgica se situa en 9,96 per cada mil habitants, pràcticament la meitat de la mitjana estatal (17,35), fins i tot en un context d’elevada demanda assistencial.

En conjunt, aquests indicadors apunten a un model organitzatiu amb alta capacitat de resposta, que permet reduir temps d’accés i millorar la resolució quirúrgica en comparació amb la majoria de les comunitats autònomes.