La injecció econòmica que busca reactivar els projectes pendents als pobles de Tortosa

240.000 euros per a habitatge públic i 90.000 per a camins: què diu el romanent sobre les prioritats reals

La modificació pressupostària aprovada al ple de Tortosa reparteix 1,4 milions d’euros del romanent de tresoreria entre habitatge de lloguer assequible, millora de camins rurals i atenció social. La distribució concreta de les partides dibuixa un mapa de les urgències que el consistori (format per Movem Tortosa-PSC i ERC, amb el suport de la CUP) posa al capdavant.

El romanent de tresoreria és un excedent tècnic, però la seva assignació és purament política. Quan un ajuntament decideix on col·locar els diners que li sobren d’exercicis anteriors, està dient en veu alta què considera prioritari i què pot esperar.

Del total d’aquesta modificació, 240.000 euros es destinen a l’adquisició d’immobles per a habitatge públic i lloguer assequible, una mesura que respon directament a l’acord d’estabilitat amb la CUP.

En paral·lel, es destinen 90.000 euros a l’asfaltatge de camins i 70.000 euros addicionals a reforçar el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). La pregunta no és si aquestes necessitats són legítimes —ho són—, sinó què revela la proporció triada sobre el pes real que el govern municipal atorga a cada front.

Habitatge públic: un primer pas necessari per canviar la tendència

La inversió de 240.000 euros per comprar immobles destinats a lloguer assequible és una resposta a la pressió creixent sobre el preu de l’habitatge, que també colpeja les Terres de l’Ebre.

En el context actual del mercat a Tortosa, aquesta quantitat permetrà l’adquisició i rehabilitació dels primers immobles de titularitat municipal, obrint camí al nucli antic o als barris que més ho necessiten.

Més enllà de la xifra, el valor d’aquesta partida rau en el seu caràcter de punt d’inflexió: el consistori formalitza la decisió d’entrar de manera directa al mercat per generar un parc públic.

S’estableixen així les bases d’una línia d’actuació que obre la porta a futures fases d’inversió més ambicioses i que demostra la voluntat de situar l’accés a l’habitatge com un eix estratègic de la legislatura.

Camins rurals: una inversió inicial per a un terme immens

La modificació pressupostària també reserva 90.000 euros per a asfaltatge, una partida que respon a una demanda històrica i punyent del territori.

Tortosa té una extensió municipal singularment àmplia, amb cinc pobles (Bítem, Campredó, Jesús, els Reguers i Vinallop) i nombrosos nuclis disseminats que depenen d’una xarxa de camins rurals en constant degradació per l’ús agrícola i els aiguats.

El manteniment d’aquests camins afecta directament la seguretat viària dels pagesos, l’accés a les explotacions i la qualitat de vida de qui viu fora del nucli urbà.

Tot i que revertir l’estat d’un terme tan vast requereix una planificació a llarg termini, aquesta partida de 90.000 euros actua com un impuls d’urgència indispensable per atendre els punts més crítics i garantir la mobilitat immediata, obrint la via a futures actuacions estructurals de millora de la xarxa rural.

El camí cap a una planificació estructural

La modificació també inclou 70.000 euros addicionals per al Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), un reforç que respon de manera directa a l’envelliment progressiu de la població local.

L’ús dels romanents permet precisament això: aprofitar el superàvit tècnic per oxigenar de manera immediata àrees tan sensibles com els serveis socials o la seguretat ciutadana mentre es consoliden els pressupostos ordinaris.

El cas de Tortosa il·lustra l’esforç per trobar un equilibri de consensos: es posa en marxa la política d’habitatge fixada amb la CUP, es dona resposta a les necessitats de manteniment dels pobles i es reforcen les urgències del teixit social.

Prioritats reals i el repte de la continuïtat

La distribució del romanent a Tortosa reflecteix una acurada enginyeria de consensos entre les diferents sensibilitats polítiques del govern i les demandes tècniques de la ciutat. Potser cap partida individual té la capacitat de resoldre completament un repte històric d’un dia per l’altre, però totes juntes sumen una fotografia nítida de les prioritats que el consistori vol posar en marxa.

Un rumb clar que necessitarà constància

Aquesta fotografia ens diu que l’habitatge públic ha passat de ser una declaració d’intencions a tenir una dotació econòmica real de sortida per activar els primers projectes. Que els camins de l’extens terme municipal reben l’atenció necessària per mantenir la seva funcionalitat agrícola. I que els serveis socials reben un suport immediat per no deixar ningú enrere.

Aquest primer pas és un encert real i necessari per dissenyar el model de ciutat dels pròxims anys. Ara bé, la veritable prova del cotó fluix no serà com es comença, sinó com es continua.

Està molt bé fixar aquestes bases amb el romanent, però ara caldrà veure si el consistori manté aquest mateix rumb i compromís de cara als futurs pressupostos ordinaris, convertint aquest impuls inicial en una política estructural, constant i decidida. La ciutat estarà vigilant.