Hospitals amb model concessional milloren qualitat i resultats

Els hospitals de concessió administrativa aconsegueixen en un estudi resultats comparables o superiors als de gestió directa

Un estudi publicat a la revista científica internacional ‘Healthcare’ conclou que els hospitals públics madrilenys gestionats en model de concessió administrativa i basats en atenció sanitària basada en valor (Value-Based Healthcare, VBHC) presenten indicadors d’eficiència i resultats assistencials comparables o superiors als dels hospitals de gestió directa.

La investigació analitza el rendiment de tres hospitals de la xarxa pública madrilenya gestionats mitjançant concessió administrativa (Hospital Universitari General de Villalba, Hospital Universitari Rey Juan Carlos i Hospital Universitari Infanta Elena) i ho compara amb tretze hospitals de baixa i mitjana complexitat gestionats directament per l’administració. L’anàlisi utilitza exclusivament dades oficials procedents de l’auditoria 2024 del Servei Madrileny de Salut (Sermas), en un entorn de cobertura universal i cost zero per als pacients.

L’estudi recorda que el sistema sanitari espanyol garanteix atenció universal sense copagament per a ciutadans i residents, tant en hospitals de gestió directa com en els de gestió concessional. A la Comunitat de Madrid, el Sermas compta amb 34 hospitals públics, dels quals 6 són de baixa complexitat i 12 de complexitat mitjana, i des de 2011 està vigent el Mandat de Lliure Elecció, que permet a qualsevol ciutadà triar hospital i centre d’atenció primària sense restriccions d’àrea de referència.

En aquest context, els hospitals concessionats analitzats formen part de la xarxa pública, mantenen titularitat pública i estan sotmesos al mateix marc de finançament, cartera de serveis i estàndards assistencials que la resta de centres, diferenciant-se únicament en el model de gestió operativa.

SEGURETAT DEL PACIENT

L’anàlisi es basa en 7,68 milions d’episodis assistencials registrats el 2024 al sistema madrileny, dels quals 1,74 milions (22,7%) corresponen als hospitals inclosos a l’estudi. Un dels resultats més rellevants és que els hospitals gestionats mitjançant concessió atenen pacients més complexos: l’índex de complexitat de pacients (case-mix) és d’1,06 davant de 0,88 als hospitals de gestió pública directa, una diferència estadísticament significativa.

Malgrat aquesta major complexitat, l’estudi no troba un deteriorament en la qualitat assistencial dels hospitals concessionats. Al contrari, s’observen diferències favorables en indicadors clau de seguretat del pacient i pràctica clínica.

En l’àmbit de la seguretat del pacient, l’estudi identifica una diferència significativa en infeccions nosocomials, considerades un dels principals indicadors de qualitat hospitalària. Les infeccions associades a l’atenció sanitària són aproximadament un 36% inferiors als hospitals gestionats mitjançant externalització basada en valor.

Les infeccions nosocomials s’associen directament amb pitjors resultats clínics, estades més prolongades i majors costos sanitaris, per la qual cosa la seva reducció té un impacte directe en la qualitat de vida dels pacients i en la sostenibilitat del sistema.

L’estudi analitza també el percentatge de cesàries realitzades en embarassos de baix risc, indicador utilitzat internacionalment per mesurar l’adequació de les intervencions. En aquest cas s’observa un 16,6% menys de cesàries potencialment evitables als hospitals amb gestió externalitzada.

Les complicacions mèdiques i quirúrgiques intrahospitalàries no mostren diferències significatives entre ambdós models de gestió, malgrat la major complexitat dels pacients atesos als centres concessionats.

EFICIÈNCIA I RECURSOS

En l’apartat d’eficiència, l’estudi examina variables d’activitat, ús de recursos i organització hospitalària. Els resultats assenyalen una estada mitjana un 15,3% inferior als hospitals gestionats mitjançant concessió administrativa així com una estada mitjana ajustada per complexitat per sota de l’esperat als tres hospitals externalitzats, mentre que deu dels hospitals públics analitzats presenten estades superiors a les previstes.

Les estades hospitalàries més curtes solen associar-se amb una major eficiència operativa, menor risc de complicacions i millor capacitat de gestió de la demanda assistencial, sempre que no vagin acompanyades de pitjors resultats clínics. En aquest cas, la reducció de l’estada es produeix mantenint nivells de qualitat i seguretat equivalents o millors, segons els indicadors analitzats.

L’estudi apunta també a menors costos per procés assistencial en alguns casos als hospitals concessionats, tot i que els autors adverteixen que aquestes comparacions s’han d’interpretar amb cautela per les diferències estructurals entre centres.

GRAU DE SATISFACCIÓ

La investigació incorpora indicadors d’experiència del pacient procedents de les enquestes de satisfacció del propi sistema madrileny.

Els resultats mostren un 4,6% més de satisfacció global als hospitals de gestió indirecta i un 4,3% més en la intenció de recomanar aquests hospitals.

A més, l’exercici del dret de lliure elecció revela una clara preferència dels ciutadans per aquests centres: els hospitals concessionaris van ser escollits voluntàriament per 23.750 pacients, davant dels 3.606 del grup de control.

L’anàlisi subratlla que el model concessional no suposa la privatització del sistema sanitari, ja que els hospitals continuen sent de titularitat pública, integrats a la xarxa del SERMAS i sotmesos a regulació i supervisió de l’administració. La gestió s’adjudica mitjançant concurs públic durant un període determinat, amb l’objectiu d’introduir incentius d’eficiència mentre l’autoritat sanitària manté el control sobre el finançament, la cartera de serveis i els estàndards de qualitat.

L’estudi evidencia que la introducció de models de gestió alternatius no implica necessàriament una reducció de la qualitat del servei si existeix un marc regulador adequat i mecanismes de supervisió pública. Destaca també que models similars de col·laboració públic-privada existeixen en altres països europeus i que la seva avaluació s’ha de basar en resultats mesurables —qualitat, seguretat, eficiència i experiència del pacient— i no només en posicionaments ideològics.

Malgrat els resultats favorables observats, l’estudi incideix que la literatura científica sobre col·laboració públic-privada en sanitat continua sent limitada a Espanya i reclama més avaluació independent i que les decisions sobre el futur dels models de gestió sanitària es basin en evidència empírica i anàlisis comparatives, amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat i la qualitat del sistema sanitari públic.