El dèficit de metges continua malgrat l’augment del 52% de les places MIR durant l’última dècada

L’augment del 52% de places MIR no corregeix el dèficit de metges en especialitats i territoris clau, segons l’Institut Coordenades

L’examen MIR (Metge Intern Resident), principal via d’accés a la formació mèdica especialitzada a Espanya, ha experimentat una profunda transformació durant l’última dècada. L’augment de places, l’evolució de la prova i els canvis en l’adjudicació del número d’ordre han ampliat la capacitat formativa del Sistema Nacional de Salut, però no han corregit el desequilibri entre les preferències dels aspirants i les necessitats del sistema sanitari del país, segons una anàlisi realitzada per un grup d’experts de l’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada (ICGEA).

L’estudi, que abasta les onze convocatòries celebrades entre el gener de 2016 i el gener de 2026, assenyala que el nombre de places de Medicina ha passat de més de 6.000 a superar les 9.200, un increment del 52%. El nombre d’admesos també ha crescut, encara que a un ritme inferior. La relació d’aspirants admesos per plaça ha disminuït de 2,04 el 2016 a 1,81 el 2026. Aquesta menor pressió agregada no elimina la competència per les especialitats, hospitals i ciutats més demandats, ja que el número d’ordre continua determinant les opcions d’elecció.

Dermatologia, Cirurgia Plàstica, Cardiologia i Oftalmologia solen exhaurir-se amb números d’ordre relativament baixos. A l’altre extrem, Medicina Familiar i Comunitària ha concentrat la major part de les vacants dels darrers anys. El 2022 van quedar sense adjudicar 217 places de Medicina, de les quals 200 corresponien a aquesta especialitat. El 2025 es va aconseguir adjudicar tota l’oferta inicial, incloses les 2.500 places de Medicina Familiar i Comunitària. Tanmateix, les renúncies posteriors, la manca d’incorporació i l’abandonament de determinats destins mostren que continua existint una dificultat estructural per atraure i retenir professionals.

«El problema és especialment rellevant davant l’envelliment de la població i el previsible augment de la cronicitat, la dependència i la pluripatologia. Aquest escenari incrementarà la necessitat de professionals en Medicina Familiar i Comunitària, Medicina Interna, Geriatria, Rehabilitació i altres àrees vinculades amb la continuïtat assistencial. No es tracta només d’allargar la vida, sinó que aquesta sigui funcional», apunta Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l’Institut Coordenades.

L’evolució de l’oferta ha coincidit amb canvis importants en l’estructura de la prova. El 2016, l’examen estava format per 225 preguntes amb 10 de reserva i tenia una durada de cinc hores. Des del 2022 consta de 200 preguntes i 10 de reserva, que els aspirants han de resoldre en quatre hores i mitja. Més enllà de l’extensió, a la prova han guanyat pes els casos clínics, la interpretació d’imatges i proves diagnòstiques i la presa de decisions sota la pressió del temps.

Això, unit a l’absència d’un temari tancat, incrementa la complexitat de l’examen, que pot incorporar preguntes de qualsevol àrea de la Medicina i continguts transversals relacionats amb estadística, prevenció, comunicació clínica o gestió sanitària, entre d’altres. «Aquesta evolució ha reduït l’eficàcia dels models de preparació basats exclusivament en la memorització. El domini dels coneixements continua sent imprescindible, però s’ha de complementar amb entrenament pràctic, simulacres complets, tasques de gestió del temps i anàlisi sistemàtica dels errors», afirma Sánchez Lambás.

En aquest escenari, assenyala que els simulacres realistes, la identificació individual de les àrees de millora i el seguiment de l’evolució de l’estudiant s’han convertit en elements centrals. Les noves eines digitals permeten analitzar el rendiment i adaptar la planificació, tot i que la seva utilitat depèn de l’existència d’un criteri docent i d’un acompanyament adequat.

Dins d’aquest context de transformació, l’Institut Coordenades destaca el model de MIR Asturias, que ha mantingut durant els darrers deu anys resultats superiors als d’altres institucions. En termes de probabilitat, durant la dècada analitzada els alumnes de MIR Asturias van presentar un 11% de possibilitats de situar-se entre els mil primers, davant del 6% dels no alumnes. En el grup dels cinc mil primers, la probabilitat mitjana va ser del 52%, davant del 34% de la resta dels aspirants. A més, la mediana del número d’ordre de MIR Asturias se situa al voltant del lloc 5.000, davant del 7.156 dels altres aspirants. Els resultats també mostren que durant els darrers deu anys MIR Asturias ha situat una mitjana anual de tres alumnes entre els deu primers, 30 entre els cent primers i 262 entre els mil primers números d’ordre.

«Aquestes dades reflecteixen que, en un examen en què el número d’ordre determina les possibilitats d’elecció, la preparació estructurada i el seguiment del rendiment poden influir de manera rellevant en el resultat», conclou Sánchez Lambás. En aquest sentit, apunta l’Institut Coordenades, el model de MIR Asturias integra l’entrenament de l’estratègia d’examen amb simulacres periòdics, la interpretació dels resultats, la gestió de la pressió amb acompanyament psicològic i emocional, i l’orientació dels futurs residents en l’elecció de plaça, un dels moments més determinants de la seva carrera professional.